Toponimija otoka Murtera:
Gespeichert in:
Format: | Buch |
---|---|
Sprache: | Croatian |
Veröffentlicht: |
Zadar
Sveučilište, Centar za Jadranska Onomastička Istraživanja
2010
|
Schriftenreihe: | Biblioteka Onomastica Adriatica
4 |
Schlagworte: | |
Online-Zugang: | Inhaltsverzeichnis Abstract |
Beschreibung: | Zsfassung in engl., franz., ital., katalan. und span. Sprache u.d.T.: Toponyny of the island of Murter ... |
Beschreibung: | 357 S. Ill., Kt., graph. Darst. |
ISBN: | 9789537237271 |
Internformat
MARC
LEADER | 00000nam a2200000 cb4500 | ||
---|---|---|---|
001 | BV037284622 | ||
003 | DE-604 | ||
005 | 20111107 | ||
007 | t | ||
008 | 110316s2010 abd| |||| 00||| hrv d | ||
020 | |a 9789537237271 |9 978-953-7237-27-1 | ||
020 | |z 9789537237721 |9 978-953-7237-72-1 | ||
035 | |a (OCoLC)711864167 | ||
035 | |a (DE-599)BVBBV037284622 | ||
040 | |a DE-604 |b ger |e rakwb | ||
041 | 0 | |a hrv | |
049 | |a DE-355 |a DE-12 | ||
084 | |a KV 2868 |0 (DE-625)86222: |2 rvk | ||
084 | |a 7,41 |2 ssgn | ||
245 | 1 | 0 | |a Toponimija otoka Murtera |c [glavni urednik: Vladimir Skračić] |
264 | 1 | |a Zadar |b Sveučilište, Centar za Jadranska Onomastička Istraživanja |c 2010 | |
300 | |a 357 S. |b Ill., Kt., graph. Darst. | ||
336 | |b txt |2 rdacontent | ||
337 | |b n |2 rdamedia | ||
338 | |b nc |2 rdacarrier | ||
490 | 1 | |a Biblioteka Onomastica Adriatica |v 4 | |
500 | |a Zsfassung in engl., franz., ital., katalan. und span. Sprache u.d.T.: Toponyny of the island of Murter ... | ||
650 | 0 | 7 | |a Ortsnamenkunde |0 (DE-588)4172891-9 |2 gnd |9 rswk-swf |
651 | 7 | |a Murter |0 (DE-588)4115242-6 |2 gnd |9 rswk-swf | |
689 | 0 | 0 | |a Murter |0 (DE-588)4115242-6 |D g |
689 | 0 | 1 | |a Ortsnamenkunde |0 (DE-588)4172891-9 |D s |
689 | 0 | |5 DE-604 | |
700 | 1 | |a Skračić, Vladimir |e Sonstige |4 oth | |
830 | 0 | |a Biblioteka Onomastica Adriatica |v 4 |w (DE-604)BV036084228 |9 4 | |
856 | 4 | 2 | |m Digitalisierung UB Regensburg |q application/pdf |u http://bvbr.bib-bvb.de:8991/F?func=service&doc_library=BVB01&local_base=BVB01&doc_number=021197345&sequence=000002&line_number=0001&func_code=DB_RECORDS&service_type=MEDIA |3 Inhaltsverzeichnis |
856 | 4 | 2 | |m Digitalisierung BSB Muenchen 2 |q application/pdf |u http://bvbr.bib-bvb.de:8991/F?func=service&doc_library=BVB01&local_base=BVB01&doc_number=021197345&sequence=000004&line_number=0002&func_code=DB_RECORDS&service_type=MEDIA |3 Abstract |
940 | 1 | |n oe | |
999 | |a oai:aleph.bib-bvb.de:BVB01-021197345 |
Datensatz im Suchindex
_version_ | 1804143916574834688 |
---|---|
adam_text | Sadržaj
Otok otoka
1
Onomastički ambijent otoka
Murtera
Otok Murter
-
prirodne i društvenogeografske značajke (A. Čuka
/ N.
Lončar)
5
Otok Murter od prapovijesti do kraja antičkog doba (A. Kurilić)
33
Kolent u antičkim izvorima
(S. Čače)
55
Gospodarska i vlasnička struktura zemljišnog posjeda na otoku Murteru
63
u kasnome srednjem vijeku
(14-16.
st.) (K.
Juran)
Postanak Tisnoga i tišnjanski posjed na kopnu (K.
Juran)
85
Spomenici sakralnoga graditeljstva na otoku Murteru (K.
Juran
/
S.
Sorić)
97
Toponimi otoka
Murtera i
susjednih otočića na starim geografskim
123
i pomorskim kartama (M. Kozličić
/
J. Faričić)
TOPONIMIJA OTOKA
MURTERA
Metodologija istraživanja (A. Jurić/V. Skračić)
Prikupljanje građe
-
ankete
141
Prezentacija građe
-
korpus suvremenih toponima
142
Leksik
144
Toponomastičke karte
146
Povijesna toponimija
146
Suvremena građa
Korpus suvremenih toponima
149
(K.
Juran
/
A. Jurić
/
V.
Skračić
/
1.
Škevin
/
N. Šprljan)
Toponomastičke
karte (K.
Juran)
195
Abecedno kazalo suvremenih toponima
213
Povijesna građa
Popis povijesnih toponima iz arhivske građe (K.
Juran)
229
Povijesne karte (M. Kozličić
/J.
Faričić)
267
Toponimi na katastarskim mapama iz
1824./1825.
i
1877.
godine (K.
Juran)
287
Jezična analiza
Govori otoka
Murtera
(E. Juraga)
309
Leksik murterske toponimije (A. Jurić)
321
Problem stare romanske toponimije u murterskom otočnom skupu (N. Vuletić)
335
Toponymy of the
Island
of
Murter
343
Toponymie
de l ile de
Murter
346
Toponimia dell isola di Murter
349
Toponimia de la
isla
de Murter
352
Toponimia de
Г
illa
de Murter
355
TOPONYMY OF THE ISLAND OF MURTER
SUMMARY
The monograph on the toponymy of the island of Murter is structurally organized on the same
principles as our previous monographs
(Pasman,
Ugljan, Vrgada).
Although each island is specific
in its own way, Murter being the most specific in that view, we did not have any special reason to
decline of the chosen model since the object of research, its description and presentation is basically
always the same.
The book opens with the geographical description of the island.
N.
Lončar
and
A. Čuka,
the
authoresses, give^ a very detailed and exact description of the strictly geographical
(Lončar)
and
demographical
(Čuka)
aspect of this unique area. The characteristics of their work is specific in that,
whenever possdible, they refer to the results of toponomasticians field research and they connect
their nomenclature with them. By doing so, they achieved to obtain a very positive relation with
various scientific profiles conneted with onomastics.
The history of the island begins with The Island Of Murter From Prehistoric Times To the End
Of Antiquity, an article by
A. Kurilić.
In the article there are descriptions of prehistoric localities, the
Libournian settlements called
gradina
on
Murtarić
and especially the one of today s
Gradina,
at the
foothills of which the antique city of Collentum emerged. This locality has been researched several
times, but never completely. The number of findings is impressive and various: a street, dwelling
objects, cisterns, objects of the harbour, mosaics, coins... many of these findings are scattered around
the parts of Murter and Betina. The most important locality from the late antique period is in
Makirina, a litlle further away from the island, but on one of the island s properties: it was there
that researches were done on the villa
rustica
whose quarters were later transformed according to the
needs of Christian usage: an
oratorium,
an early Christian church and finally, sometime in the 12th or
the 13th century, a little remotely from the locality, the church of St. Martin in Ivinj with a medieval
graveyard. The authoress anlyses the antique
onomastic
confirmations inscribed in stone.
In his article Kolent
u antičkim izvorima
(Colentum in antique sources),
S. Čače
tries to identify
with authenticity the toponomastic form Colentum (Kolent) found in the writings of antique writers
and cartographers (Plinius, Ptolomeus and Anonimous of Ravenna) as well as later researchers
(Skok,
Mayer, Krahe and others).
Čače
gives a detailed analysis of the data given by Plinius, he identifies
with certainty the
Gradina
of Murter as the place that was called Colentum in spite of the fact that
no toponym of any similar form has survived until today. In any case, his arguments are supported by
the aboundant archaeological site at the respective locality.
K.
Juran
in his article
Gospodarska i vlasnička struktura zemljišnog posjeda na otoku Murteru u
kasnome srednjem vijeku
(Economic And Proprietary Structure of Land Ownership On the Island Of
Murter In the Late Middle Ages(14 h
tol
6th century) discuses the earliest medieval data on population
and economic situation on the island, paying ultimate attention to the changes in the structure of its
propriety that took place in the late middle ages (15th
tol
6th century. During that period the island
became a private property, the number of settlements grew from the starting two
(
Murter and Betina)
to four (Betina and
Tisno
were founded) and growing wine grapes became the dominant agricultural
activity. The topography of land ownership was reconstructed using several documents in which the
lands of specific owners are numbered and described in detail.
In the second article by the same author entitled
Postanak
Tisnoga
і
ttsnjaskoga
posjeda
(
The Origins
Of
Tisno
And
Tisno
s
Property), the circumstances and the time of emerging of
Tisno,
the youngest
settlement on the island of Murter. In the article it is confirmed that
Tisno
emerged by gradual moving
of inhabitants from
Oštrice
and Ivinj, the neighbouring settlements on the mainland, who found refuge
on the island from the
Otoman
danger. This migration started in the second falf of the 15th century and
it ended around the middle of the 16th century. The inhabitants of
Tisno
continued cultivating their land
in
Oštrice
and Ivinj, and they got hold of their land in the neighbouring
Dubrava
and Dazlina in the
second half of the 17th century when the Turks were finally chased from the area.
343
A very important toponomastic segment in the monograph is the one confirmed in the names
of sacral monuments (hagionyms). S.
Sorić
writes about them and sacral heritage as a whole. The
authoress brings all the available historic evidence on all the churches of the island and the one of
St. Martin in Makirina, on contracts, reconstructions, characteristics of style and the saints they
were entitled after. This evidence is of utmost importance for toponomastics since it often contains
forms that can be found only in documents of this kind. The article closes with a very interesting
supplement: the list of expenses for the construction of the church of St. Francis in Betina.
In the article on the island of Murter, M.
Kozličić
and J.
Faričić
bring an extremely aboundant
documentation in the form of cartographic presentations of the settlement of Murter in sailing along
the Eastern Adriatic coast. The most evident proof of this significance is the fact that Colentum, the
name of the city on the island of Murter at that time was recorded on the phantomic Ptolomeus s
island Scardona. All the authors from later times, since the earliest
portulan
charts in the 14th century
to today, without exception record Murter as an important reference point of terrestral navigation.
Murtar, the small port with the church of St. Nicholas on the western part of the island is an evident
expression of this significance and it was because of the importance of chartografic data that the
medieval name of the island
(Srimač)
became gradually forgotten «in favour of» Murtar/Murter, for
the island and for the largest settlement on it, too.
The second half of the book is dedicated to toponymy in its narrower sense. This is an effort
in trying to realise the goals set at the beginning, which are, above all, detailed lists of historic and
contemporary toponymyc forms as
weel
as their identification in space. This method was presented
in detail in our previous volumes, so we shall limit our explanations to only what is important for
the island of Murter.
The interviewing of native speakers was organised and carried out by The Adriatic
Onomastic
Research Center, University of
Zadar.
The project leader participated in the work with his assistants.
Interviews were done in all settlements of the island of Murter.
The profile of an ideal person for interviewing was looked for: elderly men and women with
healthy organs of speech having the longest possible continuous dwelling time in the settlement. All
interviews were digitally recorded.
Of the material gathered in this was a Corpus of Contemporary Toponyms was made (authors: V.
Skračić,
К.
Juran,
A. Jurić
і
N.
Šprljan).
For the sake of easier following and a better presentation of
the Corpus, the island of Murter was divided into
13
sectors (from A to M), going from North-West
(A) to South-East (M). In the like manner, going from North-West to Soth-East, toponyms for each
sector are listed, marked by numbers froml (the farthest North-East) to
N
(the farthest South-East).
The final definition of toponyms in the Glossary looks as this: the name of the island on which the
research is done, i.e. Murter (MU), the symbol of the sector (A or
В
or C, etc.), the ordinal number of
the toponym in the sector (from
1
to N), the toponymyc form (e.g.:
Prišnjak),
the abrevation for the
settlement in which the research was done and finally, the nature of the referent and its description
with notes on the referent (if any) given by the interviewed person.
Toponomastic maps and toponyms (author K.
Juran)
are divided into the same number of sectors
(from A to M). The numbers on them represent the toponyms going from the North-West to South-
East. The prupose of the maps is to locate each toponymyc form in space. Namely, knowing the form
often is not enough for the complete undrstanding of the discipline and all its linguistic goals (which
are not only linguistic).
The alphabetical index of contemporary toponyms is presented in two coulmns. The first column,
in an alphabetical order, contains the list of all toponymyc forms confirmed in the interviews,
while the second contains an alpha-numerical identification of toponyms from the Corpus and
Toponomastic Maps, which practically means that the searched form can be found both in the
Maps and in the Corpus.
Besides giving the index of contemporary synonyms and its presentation on the maps, the complete
available historic and toponomastic material
(
archival and cartographical material in the first place)
344
was analysed. The approach to the presentation of this material was described in a detailed manner
in our previous volumes
(
the islands of
Pasman
and
Ugljan),
so we shall not specifically write about
it. The author of the supplement for the archival and cadastral material is K.
Juran
and M.
Kozličić
and J.
Faričić
are of the authors of the cartographic part.
E.
Jur aga
in his article The Vernaculars Of the Island Of Murter gives a detailed description and
numerous examples of all four local vernaculars (Murter, betina,
jezera,
Tisno)
and points to their
differences, especially regarding phonology. The charactaresic existence of a universal
/ţf/,
a complete
replacing of phonemes
lil
for /h/ in Murter, partly in Betina and non-existant in
Jezera
and
Tisno;
the
nasalisation of vowels in
Jezera;
the depalatalisation of the phoneme
Ш
in Murter and Betina; the
preservance of the consonant group
/ţfr/;
the preservance of the
genitiv
plural form ending on
-
ah
(
Modravah),etc. They vernaculars remained basically chakavian although they have lost many of their
characteristics under the influence of mainland vernaculars.
In the article entitled The
Lexic
Of the Toponymy Of Murter,
A. Jurić
analyses the contextual
and formal characteristics of the toponymyc
lexic
of the researched area. In the
frist
part, the author
systemises the material according to the criteria of general lexical and specific
toponimic
content
of toponymyc lexems. Using traditional methodology of semantical analysis in toponomastics, the
author groups the toponyms according to the basic semantic fields. In the second part, he systemises
the material according to the functional criteria. He analyses the relationships between appellatives
and onyms, the so called hyperotoponyms and microtoponyms as well as the use of metaphors in
toponymy as a specific model of naming. At the end, he gives some new etymological propositions.
Finally,
N.
Vuletić,
in his article The problem Of Old Roman Toponymy In The Murter Archipelago
gives arguments for the absence of Dalmatian Romance toponyms in the system of Murter. According
to the author, the reason for this is the fact that the island started to be inhabited more intensively
only since the end of the 14th century, so there was almost no real contact between the Romance
speaking population and the Croats. Although the first recorded toponyms of Murter are almost
without exception Croatian, it does not exclude the existence of either the Romance toponyms or
the ones that preceded the Roman colonisation. At the end,
N.
Vuletić
gives an etimologycal analysis
of the toponyms:
Butina, Čerigul, Drmun, Hripe, Jandrina Punta, Jersan/Jarsan, Jarta, Makirina,
Murter, Murtar,
Puţine,
Soline i Srimač.
Translated by:
Emil Šprljan
345
LA TOPONYMIE DE L ILE DE MURTER
RÉSUMÉ
Le livre est structuré de la même façon que nos ouvrages précédents
(Pasman,
Ugljan,
et Vrgada).
Murter est sans doute la preuve que chaque île représente une entité pour soi. En dépit de ce fait,
nous ne trouvions pas indispensable d abandonner notre modèle de présentation déjà acquis, car,
l objet de notre recherche, c est-à-dire la description et la présentation de la toponymie insulaire, reste
invariable. Indépendamment des particularités d une île donnée ou de l espace qui l entoure.
Le livre s ouvre par un aperçu géographique de l île. Les auteurs du chapitre, Nina
Lončar
et
Anica
Čuka,
présentent une description détaillée et minutieuse de toutes les spécificités géographiques
physiques
(Lončar)
et démographiques
(Čuka)
de l espace. Une valeur particulière de cette contribution
tient au fait que ses auteurs se réfèrent, chaque fois que c est possible, aux résultats des recherches
toponomastiques précédentes, en respectant en toute occasion la nomenclature recueillie sur le terrain.
Ce type d approche interdisciplinaire entre les sciences ayant un certain rapport à l onomastique
s avère effectivement fructueux.
La partie du livre consacrée à l histoire de l île s ouvre par la contribution de A.
Kurilić,
L île de
Murter de la préhistoire à la basse Antiquité. L auteur décrit les sites préhistoriques, les agglomérations
libourniennes de
Murtarič
et surtout celle du mont de
Gradina,
aux pieds duquel fut située la ville de
Colentum à l Antiquité. Sur ce site furent organisées des fouilles a plusieurs reprises, malheureusement,
jamais de façon définitive. Les trouvailles en sont nombreuses et diverses
:
une des rues de la ville,
les habitations, les citernes, le port, les mosaïques, pièces de monnaie etc. Beaucoup de trouvailles se
trouvent éparpillées dans les quartiers des villages contemporains de Murter et de Betina. Cependent,
le site le plus important de la basse Antiquité est celui de Makirina, sur la terre ferme, sur les terres
qui appartiennent aujourd hui à l île. C est la que fut trouvée la grande villa
rustica
dont l espace fut
plus tard adapté aux besoins du culte chrétien: oratoire, l église préromane et, finalement, l église de
st. Martin du moyen âge (12e/13e s.) avec un cimetière dans le site d Ivinj. L Auteur analyse aussi les
données onomastiques inscrites dans les épigraphes.
Le chapitre Colentum dans les sources de l Antiquité S.
Čače
est consacré a
1
identification du
toponyme historique de Colentum, figurant dans les ouvrages des géographes de l Antiquité (Pline
l Ancien, Ptolémée et Anonyme de
Ravenne) et
étudié abondamment par les chercheurs de
dives
profiles
(Skok,
Mayer, Krähe et
autres). Suite a une analyse détaillée des données de Pline l Ancien,
Čače
situe Colentum d une manière convaincante dans le
site de Gradina
d aujourd hui, malgré le
fait qu un descendant toponymique possible de Colentum n a jamais été attesté. L auteur renforce son
argumentation par un grand nombre de données archéologiques que lui pourvoie le
site de Gradina.
La contribution Structure économique et propriétaire des domaines privées de l île de Murter dans
le bas moyen âge (14e au 16e s.) de K.
Juran
analyse les données puisées des documents concernant la
démographie et l économie de l île au bas moyen âge, avec une mise en relief des changements de la
structure propriétaire au cours du bas moyen âge (15e et 16e s.). C est dans cette même période que
l île devint propriété privée et que le nombre de villages sur l île augmenta de deux (Murter et
Jezera
à l origine) à quatre (avec deux nouveaux villages, Betina et
Tisno)
et que la viticulture devint la
culture agricole dominante. La topographie des domaines privés est reconstruite selon les documents
historiques dans lesquels les domaines privés de chacun des propriétaires sont énumérés et décrites
en détail.
Dans sa seconde contribution a ce livre, La fondation du village de
Tisno
et de son domaine, K.
Juran
essaye de définir le temps et les circonstances de la fondation de
Tisno,
le plus jeune village sur
l île. L auteur conclue que le village de
Tisno
fut fondé suite aux migrations de la population de terre
ferme en face, villages
Oštrica
et
Ivin
j
,
incitées par la menace turque. Les migrations commencèrent
dans la deuxième moitié du 15e siècle et s arrêtèrent vers la moitié du 16e siècle. Les habitants de
Tisno
continuèrent à cultiver leurs parcelles à
Ostrica
et a Ivinj même après la migration, tandis que leur
346
prise en possession de terres à
Dubrava
et à Dazlina coïncide avec la retraite définitive des Turcs de
ce territoire, vers la deuxième moitié du 17e siècle.
Un groupe important de toponymes est attesté dans les noms des monuments de l architecture
sacrale (hagionymes), dont un aperçu global est présenté par S.
Sorić.
L auteur met en évidence
toutes les données historiques disponibles sur toutes les églises de l île, sur l église de Saint Martin
à Makirina, sur les contrats, sur les anciennes constructions, styles et titulaires. Les documents
historiques de ce genre sont très importants pour la recherche en onomastique, étant souvent le dépôt
des attestations précieuses des formes anciennes de noms de lieu. A titre d un supplément intéressant
à cette contribution, l auteur donne la liste des dépenses pour la construction de l église de Saint
François à Betina.
Dans le chapitre sur les représentations cartographiques de l île de Murter, ses auteurs, M.
Kozličić
et
J.
Faricic, présentent une riche documentation qui témoigne de l importance de l île dans le contexte
de la navigation le long de la côte est de l Adriatique. La preuve capitale de cette importance est le
fait que le nom de la ville historique de Colentum (aujourd hui Murter) a trouvé sa place sur l île
imaginaire ptoléméenne de Scardon. Aucun des auteurs ultérieurs, à partir des premiers portulans
datant du
XIVe
siècle jusqu à nos jours, n évite d attribuer à l île de Murter le prestige d un lieu de
référence géographique pour la navigation. Le petit port de Murtar, avec l église de Saint Nicolas,
sur la cote sud-ouest de l île, en est une preuve évidente car, finalement, c est par ce toponyme
cartographique (Murtar et ses variantes) que fut substitué le nom médiéval de l île et de plus grand
village
(Srimač)
par le nom de Murter.
La deuxième partie du livre est consacrée à la toponymie proprement dite. On y essaye de mettre en
Suvre les objectifs définis dès le début de notre recherche, c est-à-dire, la création des listes exhaustives
des toponymes historiques et contemporains et leur identification dans l espace avant tout. Etant
donné que cette méthode fut déjà décrite en détail dans nos éditions précédentes, nous nous limiterons
ici à n expliquer que ce qui est important pour l île de Murter.
Les enquêtes des locuteurs natifs sont organisées et réalisées par les employées du Centre des
recherches onomastiques adriatiques de l Université de
Zadar.
Les enquêtes sont réalisées dans tous
les villages de l île de Murter. On insistait dans le mesure du possible que les enquêtes satisfissent a un
certain nombre d exigences: âge mûre, appareil phonatoire sain, continuité de séjour dans le village,
de préférence, sans interruption. Toutes les enquêtes sont enregistrées dans des bases numériques.
Tous les toponymes recueillis sont réunis sous le titre
Korpus suvremenih toponima
(Corpus
des toponymes contemporains, auteurs:
V.
Skračić,
К.
Juran,
A.
Jurić
et
N.
Šprljan).
Pour faciliter
l utilisation du livre, l île de Murter et ses environs sont repartis en
13
secteurs (de A à M), partant
du nord-ouest (A) vers le sud-est (M). De la même manière sont rangés les toponymes dans chacun
des secteurs, numérisés de
1
(le nord-ouest extrême) à
N
(le sud-ouest extrême). Les acronymes pour
l identification des secteurs sont donc structurés de la manière suivante
:
l acronyme du nom de l île de
la recherche, c est-à-dire de Murter (MU), est suivi de l identification alphabétique du secteur (MUA,
MUB,
MUC
etc.). Dans les colonnes à droite sont indiqués ensuite
:
le nombre ordinal indiquant la
place du toponyme dans le secteur (de
1
à N), le toponyme (p.
ex.:
Prišnjak),
l acronyme indiquant le
village dans lequel la donnée est recueillie et, finalement, la description du réfèrent géographique.
De même que les toponymes dans la liste, la présentation cartographique (les cartes toponomastiques,
auteur K.
Juran)
obéit elle-même aussi à ladite répartition en secteurs (de A à M). Les nombres
sur les cartes correspondent aux toponymes dans la liste. Puisque la connaissance de la seule
forme linguistique n est souvent pas suffisante pour une interprétation onomastique pertinente, la
présentation cartographique, servant avant tout à identifier les toponymes dans l espace, est un des
moyens inévitables pour une présentation toponomastique complète.
La liste des toponymes contemporains est structurée en deux colonnes. Dans la première sont
rangés, selon l ordre alphabétique, tous les toponymes attestés au cours des enquêtes, et dans la
deuxième, une identification numérique-alphabétique des toponymes. Tous les toponymes sont donc
facilement retrouvables sur la liste aussi que sur les cartes toponomastiques.
347
Ce livre contient aussi les listes des attestations historiques (des documents des archives et de la
cartographie). La méthodologie de la présentation du corpus historique est décrite dans nos livres
précédents
{Pašman
et
Ugljan).
Les rédacteurs des corpus toponymiques historiques sont
:
K.
Juran,
pour les documents des archives et du vieux cadastre et M.
Kozličić
et J.
Faričić,
pour la cartographie
historique.
Dans le chapitre Parlers de l île de Murter, E. Juraga décrit les parlers tchakaviens des quatre
villages de l île de Murter (Murter, Betina,
Jezera
et
Tisno).
L auteur insiste aussi sur les différences
entre ces quatre parlers, notamment celles tenant à la phonologie. Parmi les traits phonologiques
importants l auteur met en relief le phonème Ici comme le résultat de la neutralisation de l opposition
tchakavienne Ici
:
/ť/
dans tous les parlers, le remplacement
lil
>
/h/, systématique à Murter, partiel
à Betina et inexistant à
Jezera
et
Tisno,
la nasalisation vocalique à
Jezera,
la dépalatalisation de
/lj/ à Murter et Betina, la conservation du groupe
čr,
la conservation du génitif pluriel en -ah (na
Modravah) etc. Bien qu ils aient perdu beaucoup de traits tchakaviens, sous une grande influence des
parlers chtokaviens de l arrière pays, les parlers de l île de Murter conservèrent quand même bien leur
identité tchakavienne.
Dans l article Lexique de la toponymie de Murter A.
Jurić
analyse la forme et le contenu du lexique
toponymique de l île. Dans la première partie de l article, le corpus est systématisé d après le contenu
sémantique du lexique toponymique, selon la méthodologie traditionnelle de l analyse sémantique en
toponomastique. Dans la deuxième partie, le corpus est systématisé selon le critère fonctionnel. L auteur
analyse les rapports appellatif- onyme, hyperotoponyme
-
microtoponyme, la métaphorisation
toponymique et finit sa contribution par l analyse étymologique de certains toponymes.
Dans le dernier chapitre du livre, Problème de la vieille toponymie romane dans l archipel de
Murter,
N.
Vuletić
explique l absence de toponymes de l origine dalmato-romane dans l espace
insulaire de Murter. La thèse soutenue par l auteur est que l île de Murter ne commença d être habitée
intensivement que vers la fin du
XIVe
siècle et que, par conséquent, les contacts intensifs entre les
Croates et les résidents romanophones ne furent pas possibles avant cette période. Les premiers
toponymes de l île documentés sont croates presque sans exception, ce qui ne veut pas dire que les
toponymes romans, et même préromains, n existaient pas auparavant.
N.
Vuletić
conclut par une
analyse étymologique des toponymes: Butina,
Čerigul,
Drmun, Hripe,
J
andrina
Punta,
Jersan/Jarsan,
Jarta, Makirina, Murter, Murtar,
Puţine,
Soline
et
Srimač.
Traduction:
Ante Jurić
LA TOPONOMASTICA
DELL ISOLA DI MURTER
RIASSUNTO
Quest opera monografica, concernente la toponomastica dell isola di Murter, ha la stessa struttura
delle nostre monografie precedenti
(Pasman,
Ugljan
e Vrgada). Benché ogni isola abbia particolarità
singolari, cosa in cui spicca in maniera speciale l isola di Murter, non avevamo ragioni significative
per rinunciare al modello prescelto, perché l oggetto di cui si occupa la ricerca, la descrizione e la
presentazione ossia la toponomastica, è fondamentalmente sempre lo stesso.
All inizio del libro si trova la descrizione geografica dell isola. Le autrici,
N.
Lončar
e A.
Čuka,
con
minuziosa celerità descrivono tutti
і
particolari, sia dal punto di vista strettamente geografico
(Lončar)
che demografico
(Čuka),
di questa zona unica nel suo genere. Una delle caratteristiche rilevanti del
loro lavoro è che, ogni volta che ne hanno la possibilità, prendono spunto dalle indagini sul terreno
dei ricercatori toponomastici e vi collegano sempre la loro nomenclatura. Grazie a quest accorgimento
si è ottenuta una linea di collegamento fra vari profili scientifici che convergono nell onomastica.
A. Kurilié si occupa dell analisi storica dell isola, intitolata L isola di Murter dalla Preistoria alla
fine dell Antichità. In essa vengono descritte le località preistoriche, le fortezze liburne sul
Murtarić,
soprattutto l odierna Gradina, sui pendii della quale nacque l antica Colentum. Questa località è stata
molteplice oggetto di ricerche, però mai fino in fondo. Il numero di reperti è notevole e variopinto:
una via, cisterne, abitazioni, edifici portuali, mosaici, monete. Molti reperti sono sparsi nei quartieri
di Murter e Betina. La località più importante risalente al periodo della tarda Antichità è quella di
Makirina, poco distante dall isola, ma di proprietà degli isolani. In questa località l oggetto di ricerca
è stata una villa rustica,
і
cui vani furono adattati alle necessità cristiane: l oratorio, una chiesa
preromanica e, risalente al periodo fra il
XII
ed il
XIII
secolo, la chiesa parrocchiale del paese di Ivinj
dedicata a San Martino con annesso cimitero medievale. L autrice analizza le conferme onomastiche
incise su pietra risalenti all Antichità.
S. Čače,
col suo articolo Colentum nelle fonti storiche dell Antichità, cerca di identificare
verosimilmente il toponimo Colentum (Kolent) presso gli scrittori ed
і
cartografi dell era antica
(Plinio, Tolomeo, Ravennate) ed
і
ricercatori posteriori
(Skok,
Mayer, Krähe
ed altri). Attraverso
una meticolosa ricostruzione dei dati riferiti da Plinio, identifica con certezza la fortezza di Murter
come luogo che nell Antichità era denominato Colentum, nonostante un toponimo simile non si sia
conservato sino ad oggi. Una significativa conferma di questa teoria ci viene data dalla presenza della
suddetta località di stampo archeologico.
Nell articolo La struttura economico/proprietaria dei terreni sull isola di Murter nel Basso
Medioevo
(sec.
XIV-XVI) K.
Juran
riporta
і
dati medievali più antichi riguardanti il popolamento
e l economia dell isola, concentrando la sua attenzione soprattutto sui cambi della struttura della
proprietà terriera avvenuti nel Basso Medioevo (XV-XVI
sec).
Nel suddetto periodo l isola divenne
proprietà privata mentre il numero di paesi passò da due (Murter
i Jezera)
a quattro (si fondano
Betina e
Tisno)
e la coltivazione dei vigneti divenne dominante nell agricoltura. La topografia della
proprietà terriera viene ricostruita attraverso alcuni documenti nei quali vengono elencati e descritti
dettagliatamente gli appezzamenti di terra dei rispettivi
proprietari.
Nel seguente articolo dello stesso autore La fondazione di
Tisno
e delle sue proprietà vengono
analizzate le circostanze e l epoca della fondazione di
Tisno,
il paese che storicamente è di più recente
fondazione. Si deduce che il popolamento di
Tisno
è da attribuire interamente al graduale trasferimento
degli abitanti dei paesi vicini di
Oštrica
e di Ivinj, dovuto all incombente pericolo rappresentato dai
turchi. La migrazione ebbe inizio nella seconda metà del
XV
sec.
e si concluse verso la metà del
XVI
sec.
Gli abitanti di
Tisno
hanno comunque continuato a coltivare le proprie terre a
Oštrica
e Ivinj,
mentre
і
possedimenti nelle vicine
Dubrava
e Dazlina furono ripresi nella seconda metà del
XVII sec,
quando finalmente
і
turchi vennero cacciati dalla zona.
Un segmento toponomastico importante della monografia è anche quello ribadito dalle scritte sui
monumenti sacri (agionimi). Di essi e del patrimonio sacrale in generale ci informa S.
Sorić.
L autrice
349
riporta tutti
і
dati storici disponibili per quanto riguarda le chiese dell isola e di quella di San Martino
a Makirina, riferisce di contratti, lavori di riadattamento, caratteristiche stilistiche e dei santi titolari.
Si tratta di dati imprescindibili per la toponomastica, perché spesso contengono forme rintracciabili
solo in tali documenti. Questo articolo si conclude con un cenno sui costi della costruzione della
chiesa di San Francesco a Betina.
M.
Kozličić
e J.
Faričić,
analizzando la rappresentazione cartografica dell isola di Murter, riportano
un corpus molto esaustivo sulla posizione dell isola di Murter concernente la navigazione lungo la
costa adriatica orientale. La conferma maggiore della sua importanza proviene dal fatto che il nome
dell antica città di Colentum si trova sulla mappa di Tolomeo, precisamente sulla fantomatica isola
di Scardona. Tutti gli autori successivi, a partire dai primi portolani del Trecento fino ai nostri giorni,
riportano senza indugio il nome di Murter come punto di riferimento per la navigazione costiera.
Il piccolo porto di Murtar con la chiesa di San Nicola a sud-ovest è un cenno evidente della sua
importanza perché il nome medievale dell isola
(Srimač),
proprio a causa dell importanza dei dati
cartografici, è caduto „nell oblio , a favore di
Mor tar/Mur
ter, sia per il nome del paese, sia per il
nome dell intera isola.
La seconda parte del libro è dedicato alla toponomastica
stricto sensu.
In essa si cerca di raggiungere
gli obiettivi prefissati all inizio della ricerca. Prima di tutto si tratta di esaustivi elenchi dei toponimi
storici ed odierni e della loro identificazione sul territorio. Questo metodo è stato presentato nelle
precedenti edizioni, pertanto ci limiteremo a ciò che è rilevante per l isola di Murter.
L inchiesta dei parlanti autoctoni è stata organizzata dal Centro per le ricerche onomastiche
dell Adriatico dell Università di
Zadar.
Nell esecuzione ha partecipato il direttore del progetto
assieme ai suoi collaboratori. Le inchieste sono state condotte in tutti gli abitati dell isola di Murter.
Si è provveduto a cercare la figura del cosiddetto interlocutore ideale: persone anziane, maschi e
femmine con un apparato locutore in salute ed una residenza ininterrotta nell abitato quanto più
lunga possibile. Tutte le conversazioni sono state registrate digitalmente.
Di questo corpus raccolto ne è stato fatto un Corpus toponomastico odierno (autori:
V.
Skračić,
К.
Juran,
A.
Jurić
e
N.
Šprljan).
Per seguire con più facilità e qualità la presentazione del corpus,
l isola di Murter ed le proprietà murterine sulla terraferma sono state divise in tredici settori (dalla
A alla M), andando da nord-ovest (A) a sud-est (M). Nella stessa maniera si succedono, da nord-
ovest a sud-est,
і
toponimi di ogni settore, contrassegnati dall I (estremo nord-ovest) a
N
(estremo
sud-est). La definizione completa del toponimo nell indice appare cosi: nome dell isola in cui si svolge
l inchiesta ossia Murter (MU), il simbolo del settore (A,
В о С),
il numero ordinale del toponimo nel
settore (da
1
a N), il toponimo
(es. Prišnjak),
l abbreviazione del luogo dove è stata svolta l inchiesta
ed infine, la natura del referente con la sua descrizione e informazione da parte degli interlocutori, se
tali informazioni esistono.
Le carte toponomastiche (autore K.
Juran)
ed
і
toponimi sono suddivisi nello stesso numero di
settori (dalla A alla M).
I
numeri al di sopra rappresentano
і
toponimi da nord-ovest a sud-est.
L obiettivo delle carte è ubicare ogni toponimo in una determinata zona. Infatti la conoscenza del
toponimo non è sufficiente per comprendere la disciplina e di tutti
і
suoi obiettivi (non solamente
linguistici).
L elenco alfabetico dei toponimi odierni è strutturato in due colonne. Nella prima colonna, in
ordine alfabetico, vengono elencati tutti
і
toponimi confermati dalle inchieste, e nella seconda,
l identificazione lettero/numerale dei toponimi del Corpus e delle Carte toponomastiche, il che vuoi
dire che qualsiasi toponimo è rintracciabile sia nel Corpus, sia nelle Carte.
Oltre all elenco dei toponimi odierni e alla loro presentazione sulle mappe, è stata analizzato e
presentato tutto il corpus toponomastico storico disponibile (archivistico e cartografico). Il tipo di
descrizione che riguarda la presentazione del corpus nel libro è stato già abbondandemente trattato
nelle precedenti edizioni (isola di
Pasman
e
Ugljan),
pertanto non ci soffermeremo in questo punto.
L autore dell allegato sul materiale d archivio e del catasto è K.
Juran,
mentre il materiale cartografico
si deve al lavoro di M.
Kozličić
e J.
Faričić.
З50
E. Juraga,
nel suo articolo Le parlate dell isola di Murter, descrive esaurientemente con una ricca
gamma di esempi tutte le quattro parlate locali (Murter, Betina,
Jezera
e
Tisno)
differenziandole
fra di loro. Queste differenze sono presenti soprattutto nella fonologia. È caratteristica la presenza
di un unica
/ţf/,
la sostituzione totale del fonema
lil
con
/h/ a
Murter, fenomeno parziale a Betina,
inesistente a
Tisno
e
Jezera;
la nasalizzazione delle vocali a
Jezera,
la depalatalizzazione del fonema
Ш
a Murter e Betina; la conservazione del gruppo consonantico Itfrl; la conservazione del genitivo plurale
in -ab (na Modravab), ecc. Nonostante queste parlate abbiano, a causa dell influenza delle parlate
della terraferma, perso molte peculiarità del ciacavo, sono rimaste, nella loro essenza, ciacave.
Nell articolo dal titolo II lessico toponomastico dell isola di Murter A.
Jurić
analizza dal punto di
vista del contenuto e da quello formale le caratteristiche del lessico toponomastico della zona oggetto
di ricerca. Nella prima parte, l autore sistematizza il materiale secondo criteri generico-lessicali e
specifici del contenuto toponomastico dei lessemi toponomastici. Servendosi della metodologia
dell analisi tradizionale semantica nella toponomastica, l autore suddivide
і
toponimi in campi
semantici elementari. Nella seconda parte sistematizza il corpus secondo il criterio funzionale.
Analizza
і
rapporti dell appelativo e dell onimo,
і
cosiddetti iperotoponimi e microtoponimi ed anche
la metaforicità nella toponomastica come singolare modello di denominazione. Infine ci da alcune
nuove proposte etimologiche.
In conclusione,
N.
Vuletić,
nell articolo
17
problema dell antica toponomastica romanza nel
arcipelago di Murter argomenta l inesistenza dei toponimi dalmatici nell insieme murterino. Secondo
l autore la ragione si troverebbe nel tardivo insediamento intensivo dell isola solo a partire dalla fine
del Trecento, cosicché un vero e proprio contatto fra la popolazione romanza e croata praticamente
non c è stato.
I
primi toponimi murterini documentati sono, quasi senz eccezione, croati, cosa che non
nega l estistenza di quelli romanzi, né quelli precedenti la colonizzazione romana. Infine,
N.
Vuletić
analizza etimologicamente
і
toponimi:
Butina, Čerigul, Drmun, Hripe, Jandrina Punta,
J
er
san/] arsan,
Jarta, Makirina, Murter, Murtar,
Puţine,
Soline i Srimač.
Traduzione dal croato di
Ivan-Boško Habuš
З51
TOPONIMIA DE LA
ISLA
DE MURTER
RESUMEN
La
monografía sobre
la toponimia de la
isla de Murter está estructurada siguiendo los mismos
principios que las monografías anteriormente editadas (Pasman,
Ugljan,
Vrgada). Aunque no hay duda
de que cada isla posee sus propias peculiaridades, y que Murter es una de las más especiales, no hemos
hallado razón alguna para alejarnos del modelo ya elegido, dado que nuestro objeto de estudio, es
decir la descripción y presentación de la toponimia de las islas, es, a grandes rasgos, el mismo.
El libro empieza con la descripción geográfica de la isla de Murter. Las autoras Nina
Lončar
y Anica
Čuka
describen detalladamente todas las características, tanto geográficas
(Lončar)
como
demográficas
(Ćuka),
de este espacio único. La peculiaridad de este trabajo consiste en que las autoras,
siempre que les es posible, se refieren en sus nomenclaturas a las investigaciones toponomásticas
realizadas sobre el terreno, con lo que se consigue la deseada correlación entre las diversas disciplinas
que abarca la onomástica.
A. Kurilié en su artículo La isla de Murter desde la Prehistoria hasta finales de la Antigüedad
presenta la historia de la isla. La autora describe los asentamientos prehistóricos y las fortificaciones
liburnias de
Murtarić,
haciendo hincapié en la que se encuentra en el monte Grdina, en cuya falda había
sido fundado el antiguo Colentum. Este asentamiento ha sido objeto de numerosas investigaciones,
pero ninguna tan completa como el presente trabajo. El número de hallazgos es impresionante y
variado:
una via
urbana, viviendas, cisternas, construcciones portuarias, mosaicos, monedas, etc.
Cabe destacar que muchos de los hallazgos se encuentran distribuidos por los barrios de los pueblos
de Murter y Betina. Del período de la Antigüedad Tardía destaca por su importancia un asentamiento
que se encuentra en Makirina, en tierra firme, aunque es propiedad de la isla. Allí fue investigada
una gran villa rústica cuyas habitaciones fueron reformadas para atender las necesidades cristianas y
fueron convertidas en oratorio, en iglesia del cristianismo temprano y, finalmente, a caballo entre los
siglos
XII
y
XIII,
en la iglesia de San Martín de la parroquia de Ivinj, con un cementerio medieval. La
autora analiza antiguas pruebas onomásticas grabadas en piedra.
En su trabajo Colentum (Kolent) en las fuentes antiguas,
S. Čače
intenta identificar verídicamente
la forma toponímica Colentum (Kolent) en la obra de los escritores y cartógrafos de la Antigüedad
(Plinio, Tolomeo, Anónimo de Ravena), así como de los investigadores posteriores
(Skok,
Mayer,
Krähe
y otros). A través de un detallado análisis de los datos presentados por Plinio, Cace identifica
convincentemente el monte de Gradina, que se encuentra en la isla de Murter, con la localidad
denominada Colentum en la Antigüedad, aunque ningún topónimo parecido haya sobrevivido hasta
el día de hoy. Como apoyo a su argumentación se sirve del valioso hallazgo arqueológico que se
encuentra en la Gradina actual.
En su trabajo Estructura económica y de propiedad de la tierra en la isla de Murter en la Edad
Media Tardía (s. XIV-XVI), K. Juran analiza los datos medievales más tempranos sobre la población
y la economía de la isla, haciendo especial énfasis en los cambios que sufrieron las estructuras de
las fincas en la Edad Media Tardía (s.
XV-
XVI).
En aquella época la isla se convierte en propiedad
privada, el número de pueblos aumenta de dos (Murter y
Jezera) a
cuatro con la fundación de Betina
y
Tisno,
y la vid pasa a ser el cultivo dominante. La topografía de las fincas se reconstruye a partir
de unos cuantos documentos en los que se enumeran y describen detalladamente las parcelas de los
propietarios individuales.
En el segundo artículo del mismo autor, La fundación de
Tisno
y la propiedad de la tierra en
esta población, se describen las circunstancias y el momento de la fundación de
Tisno,
el pueblo
más reciente de la isla de Murter. Se determina que
Tisno
nació a causa del movimiento gradual de
los habitantes de pueblos continentales de
Oštrice
e
Ivinj, que huyeron a la isla ante la amenaza de
los turcos. El traslado se inició en la segunda mitad del s.
XV
y finalizó a mediados del s.
XVI.
Los
habitantes de
Tisno,
después del traslado, siguieron cultivando sus tierras en
Oštrice
e
Ivinj, hasta
que los habitantes de los pueblos vecinos
Dubrava
y Dazlina las ocuparon en la segunda mitad del s.
XVII,
tras la expulsión de los turcos de aquella región.
352-
Un
segmento toponomástico importante de esta monografia consiste
en la
confirmación
de los
nombres de
los edificios religiosos (hagiónimos), los cuales, junto con el patrimonio sacro, se describen
en el artículo de S.
Sorić.
La autora presenta todos los datos históricos disponibles sobre todas las
iglesias de la isla, junto con la iglesia de San Martín en
Makirína,
sobre los contratos, reformas,
características de estilo y titulares. Se trata de datos de gran importancia para la toponomástica, dado
que contienen formas que sólo se pueden encontrar en documentos de este tipo. El artículo concluye
con un apéndice de gran interés: la relación de gastos de construcción de la iglesia de San Francisco
en Betina.
M.
Kozličić
y J.
Faričić,
en su artículo sobre la isla de Murter en las representaciones cartográficas,
aportan importantes datos sobre el lugar de la isla Murter en la navegación de la costa oriental del
Adriático. La prueba más evidente de su importancia es el hecho de que el anterior nombre de la
ciudad antigua (Colentum) en la actual isla de Murter fuera registrado en Scardona, la isla fantasma de
Tolomeo. Todos los autores posteriores, desde los primeros portulanos del s.
XVI
hasta la actualidad,
siguen refiriéndose a la isla de Murter como un punto de referencia muy importante en la navegación
costera. El pequeño puerto de Murtar, con su iglesia de San Nicolás, es una prueba evidente de esta
importancia, ya que, al fin y al cabo, el nombre medieval de la isla
(Srimač)
fue olvidado justo por la
importancia de los datos cartográficos y reemplazado por el nombre de
Mortar
/Murter, que acabaría
dando nombre tanto a la isla como a su pueblo más grande.
La segunda parte de la monografía, en la que se intentan cumplir los objetivos de la investigación
establecidos en el proyecto, está dedicada a la toponimia, en sentido estricto. Estos objetivos, por
encima de todo, consisten en elaborar detalladas listas de los topónimos contemporáneos y su
identificación en el espacio. Este método ha sido presentado en anteriores ediciones, razón por la cual
en esta monografía nos limitamos a presentar sólo los datos relevantes para la isla de Murter.
La encuesta realizada entre los hablantes nativos fue organizada por el Centro de Estudios
Onomásticos Adriáticos de la Universidad de
Zadar.
En la realización de las encuestas, organizadas
en todos los pueblos de la isla de Murter, participaron el director del proyecto y sus colaboradores.
Como interlocutores se buscó el perfil del hablante ideal: personas mayores, varones y mujeres con el
aparato fónico sano y con residencia continuada y de larga duración en el pueblo. Todas las encuestas
fueron grabadas
digitalmente.
A partir de los datos recopilados se elaboró el Corpus de topónimos contemporáneos (autores
V.
Skračić,
К.
Juran, A. Jurié y
N. Šprljan).
Para poder seguirlo y presentarlo con calidad, la isla de
Murter fue dividida en
13
sectores
(А
-M),
partiendo del noroeste (A), hacia el sureste (M). De la
misma manera, del noroeste al sureste, está elaborada la lista de topónimos dentro de cada sector,
marcados con los números a partir de
1
(el más noroeste) hasta
N
(el más sureste). La definición
completa de los topónimos en el índice está presentada como sigue: el nombre de la isla investigada,
es decir, Murter (MU), el símbolo del sector (A, B, C, etc.), el número del topónimo dentro de cada
sector (1-N), la forma toponímica
(p. ej. Prišnjak),
la abreviatura del pueblo en el que se había
realizado la encuesta, y el tipo de referente y su descripción con la información del encuestado sobre
el referente, si existe.
Los mapas toponomásticos elaborados por K. Juran, así como los topónimos listados, están
divididos en el mismo número de sectores
(А
-M).
Los números que contienen representan los
topónimos, del noroeste al sureste. El objetivo de los mapas es ubicar cada topónimo en el espacio
dado que el conocimiento de la forma toponímica muchas veces no es suficiente para una completa
comprensión de la disciplina y de todos sus objetivos, que no son sólo lingüísticos.
El índice alfabético de los topónimos contemporáneos está estructurado en dos columnas. En la
primera se encuentran, ordenados alfabéticamente, todos los topónimos confirmados en las encuestas,
mientras que en la segunda consta la identificación alfabético-numérica de los topónimos del Corpus
У
de los Mapas Toponomásticos. Esta estructura facilita la búsqueda de los topónimos tanto en el
Corpus como en los Mapas.
353
Además de
la lista de
topónimos contemporáneos
y
su presentación cartográfica, se ha investigado
todo el material toponomástico
e
histórico disponible, comenzando por los datos cartográficos y del
archivo. La metodología utilizada para presentar el material en la monografía fue detalladamente
descrita en las ediciones anteriores (las islas de Pasman y
Ugljan),
por lo que no la mencionaremos
aquí. Del material toponomástico de archivo y catastro se ocupó K. Juran, mientras que del material
cartográfico se encargaron M.
Kozličić
y J.
Faričić.
En su trabajo Las hablas de la isla de Murter E. Juraga describe y ejemplifica las cuatro hablas
locales (Murter, Betina,
Jezera
y
Tisno),
así como las diferencias existentes entre ellas. Estas
diferencias se refieren sobre todo a la fonología. En estas hablas es característica la existencia de un
solo fonema
/č/,
a diferencia del croata estándar; la sustitución total del fonema /f/ por /h/ en Murter,
sustitución parcial en Betina
e
inexistente en
Jezera
y
Tisno;
la nasalización de las vocales en
Jezera;
la depalatalización del fonema /lj/ en Murter y Betina; la conservación del grupo consonantico
/čr/;
la
conservación del genitivo plural en
-ah
[na Modravah), etc. Aunque bajo la influencia de las hablas
continentales perdieron muchas rasgos, en su esencia estas hablas siguen siendo chakavianas.
En su trabajo Léxico de la toponimia de Murter, A.
Jurić
analiza las características formales y
semánticas del léxico toponímico de la región investigada. En la primera parte, el autor sistematiza
el material según los criterios del contenido léxico y del contenido específicamente toponímico de
los topónimos. Sirviéndose de la metodología tradicional de análisis semántico en toponomástica, el
autor divide los topónimos entre los principales campos semánticos. En la segunda parte, sistematiza
el material según el criterio funcional, analizando las relaciones entre los nombres comunes y los
nombres propios, así como los hipertopónimos y los microtopónimos, haciendo hincapié en la
metaforicidad en la toponimia como un modelo especial de denominación. Finalmente ofrece unas
nuevas propuestas etimológicas.
La monografía se cierra con el artículo de
N.
Vuletić,
Problemas de la antigua toponimia románica
en Murter, en el que el autor argumenta la ausencia de topónimos dalmáticos en la isla de Murter.
Según el autor, la razón consiste en el hecho de que la población de la isla se produjera a finales del
s.
XIV,
por lo que casi no hubo contacto alguno entre hablantes del romance y croatas. Aunque los
primeros topónimos documentados de Murter son, casi sin excepción, croatas, esto no significa que
no hubiera topónimos románicos, ni otros anteriores a la romanización. Al final, el autor analiza
etimológicamente los siguientes topónimos:
Butina, Čerigul, Drmun,
Hripe, ¡andrina
Punta, Jersan/
Jarsan, Jarta, Makirina, Murter, Murtar,
Puţine,
Soline
y Srimač.
Traducción al español Carolina
Rouco
Chao
e Ivana
Lončar
354
TOPONIMIA DE
L ILLA DE
MURTER
RESUM
L estructura de la monografia
sobre
la toponimia de l illa de Murter segueix
els
mateixos
paramètres
que les
monografies
anteriors
(Pašman, Ugljan, Vrgada). Malgrat
que cadascuna de les illes té unes
peculiaritats pròpies
i
que Murter, sens dubte, es
una
de les mes
especiais,
no hem trobat cap rnotiu
per deixar
de banda el
nostre
model
de
trebali,
atès que l objecte d estudi, es a
dir, la
descripció i
presentació
de la
toponímia
de les illes es, al capdavall, el mateix.
El llibre comença amb la
descripció
geogràfica
de l illa de Murter. Les
autores
Nina
Lončar i Anica
Čuka
descriuen detalladament
totes
les particularitats, tant geogràfiques
(Lončar)
com
demogràfiques
(Čuka),
d aquest espai
únie.
Linteres
ďaquest
trebali
rau
en el fet
que, sempre que és
possible, les
autores
es
refereixen
en les sèves nomenclatures a les investigacions toponomàstiques realitzades
sobre
el terreny, i amb
això aconsegueixen
l objectiu desitjat de
relacionar
les diverses disciplines que
abasta
l onomàstica.
A.
Kurilić
en el
seu
article L illa de Murter des de la
Prehistoria
fins a finals de l Antiguitat
presenta
la
historia
de l illa. L autora
descriu
els
emplaçaments
prehistòrics
і
les fortificacions liburnes de
Murtarić,
tot
destacant
aquella
que es troba
al turó
de Grdina, a la
falda del
qual
es va
fundar
ľantic
Colentum. Aquest emplaçament ha estât objecte de nombroses investigacions,
però
cap tan
completa
com
aquest
trebali.
El nombre de troballes es impressionant
і
divers:
una via urbana,
habitatges,
cisternes,
construccions portuàries,
mosaics,
monedes,
etc.
Cal destacar
que moites de les troballes
es distribueixen arreu
dels
barris
dels
pobles de Murter
і
Betina.
Del periode de l Antiguitat
Tardana
destaca per la
seva
importancia
l emplaçament de Makirina, que malgrat
estar
a terra ferma, es
propietat de l illa. S hi va
explorar
una gran
villa
rustica
les estances de la quai,
per atendré
les
necessitats
del
culte cristià, es van convertir en
oratori,
en
església del cristianisme
primerenc i,
finalment, a
cavali
dels
segles
XII
і
XIII,
en l església de
Sant
Martí de la parroquia
del
pöble d Ivinj
amb
un
cementiri medieval. L autora analitza
antigües
proves
onomàstiques
gravades en
pedra.
En el
seu
trebali Colentum (Kolent)
en les
font
antigües,
S. Čače
intenta
verificar
la forma
toponímica
Colentum (Kolent) en l obra
dels
escriptors
і
cartògrafs de
l Antiguitat
(Plini, Tolomeu, anonim
de
Ravenna),
així
com
en la
dels
investigadors
posteriors
(Skok,
Mayer,
Krahe i ďaltres).
Mitjançant
una anàlisi
detallada
de
les dadeš presentades
per Plini,
Čače
identifica
convincentment
el turó de
Gradina, a l illa de Murter, amb el
Hoc
anomenat Colentum
durant
l Antiguitat, malgrat que no hagi
sobreviscut fins
a l actualitat cap
toponim
semblant.
Fa
servir
la valuosa traballa
arqueológica que
hi
ha a
Factual
Gradina
corn a suport
a la
seva
argumentació.
En
el seu
trebali
Estructura
econòmica
і
de propietat de la terra a l illa de Murter
durant l Edat
Mitjana
Tardana
(s.
XIV-XVI),
К.
Juran analitza les dades
medievals
mes primerenques sobre la
població i
l economia de
l illa,
tot emfasitzant els canvis
que van sofrir les estructures de les finques
durant
l Edat
Mitjana
Tardana
(s.
XV-XVI). En aquella
època
l illa
es converteix en
propietat
privada, el nombre de poblacions augmenta
de dues
(Murter i
Jezera)
a quatre amb
la fundació
de Betina i
Tisno,
i la vinya esdevé el cultiu
dominant.
La
topografia
de les finques es reconstrueix
mitjançant
uns
quants documents
en que s enumeren
і
es descriuen detalladament les parcel-les
dels
propietaris
individuals.
En el segon article
del
mateix
autor,
La
fundació
de
Tisno
і
la propietat de la terra en
aquesta
població,
es descriuen les circumstàncies
i el
moment de la
fundació
de
Tisno,
el
pöble
mes
recent
de l illa de Murter. Es
determina
que
Tisno
va nàixer a causa
del moviment gradual
de
població
cap a l illa des
dels nuclis continentals veins
d Oštrice i Ivinj
per 1 amenaça
turca. Aquest trasllat
va
començar durant
la segona meitat del s.
XV
і
va
acabar
a mitjan s.
XVI. Els
habitants
de
Tisno,
després
del trasllat,
van
continuar conreant
les sèves terres a
Ostrice i
Ivinj,
fins que
els
habitants
dels
pobles veins
de
Dubrava
і
Dazlina
les ocuparen
en la segona meitat
del
s.
XVII,
després de
ľexpulsió
dels
turcs d aquella
regió.
355
Un segment toponomàstic important
ď
aquesta
monografia
el representen
els
noms
dels edificis
religiosos
(hagiònims)
que S.
Sorić
descriu,
junt amb
el
patrimoni
sacre, en el
seu
article.
Ľautora
presenta totes les dades
historiques
disponibles del conjunt d esglésies de l illa,
junt
amb la de
Sant
Martí de Makirina, sobre
els
contractes,
reformes,
caractéristiques
d estil i
titulars.
Es tracta de
dades fonamentals
per
a la
toponomàstica,
atès que contenen formes que només es
poden
trobar a
documents d aquesta mena. L article es clou amb un apèndix
molt interessant:
la
reláció
de
despeses
de
construcció
de
ľesglésia
de
Sant
Francese a
Betina.
M.
Kozličić i
J.
Faričić,
al seu
article sobre l illa de Murter en les representacions cartogr
ariques,
aporten
dades importants sobre
el paper
que va tenir l illa en la
navegació
de la
costa
oriental de
l Adriàtic. La
prova
mes rellevant de la
seva
importancia
és
el fet
que el
nom
antic
de la ciutat de
Colentum, que es trobava a l illa de Murter, es va
registrar
a Scardona, l illa fantasma de Tolomeu.
Tots els autors posteriors,
des de les primeres cartes portolanes
del
s.
XVI
fins a l actualitat,
continúen
esmentant l illa de Murter corn a
punt
de
referencia
important en la
navegació costanera.
El petit port
de Murtar, amb
ľesglésia
de
Sant
Nicolau,
és
una prova
evident
d aquest
valor, perqué, al capdavall,
el
nom
medieval de l illa
(Srimač)
va caure en l oblit precisament
per la rellevància d aquestes
dades
cartogràfiques
i va ser
reemplaçat
pel
nom de Mortar/Murter, que
acabaria
donant nom tant a l illa
corn al
pöble
mes
gran.
La segona part de la
monografia,
en que es
miren
d acomplir
els
objectius de la
investigado establerts
en el
projecte,
està
dedicada
a la
toponímia
en sentit
estríete. Aquests
objectius
són, sobretot,
elaborar
Uistats exhaustius
deis topònims
contemporanis
і
la
seva
identificado
en l espai. Aquest
mètode s ha
présentât en
els
volums anteriors,
per
la quai
cosa
en
aquesta monografia
ens
limitem a descriure
només
les
dades més rellevants
de l illa de
Murter.
L enquesta
realitzada entre
els
parlants de l illa la va organitzar el Centre
ďEstudis
Onomàstics
Adriàtics de la
Universität
de
Zadar.
En
ľelaboració
de les enquestes, organitzades a
tots
els pobles
de Murter,
participaren el director
del
projecte
і
els
seus col-laboradors.
Com a interlocutors
es va
cercar el perfil
de parlant
ideal:
persones
grans, homes
i dones amb l aparell
fonic sa
i amb residencia
continuada i de llarga durada al poblé. Totes les enquestes es van enregistrar
digitalment.
A partir de les dades recopilades es va elaborar el Corpus de
topònims
contemporanis (autors
V.
Skračić,
К.
Juran, A.
Jurić
i
N.
Šprljan).
Per poder fer-ne el seguiment i presentar-lo amb qualitat,
es va dividir l illa de Murter en
13
sectors
(A-M), partint
del nord-oest (A), cap
al sud-est (M). La
llista de
topònims
de
cada
sector
s elabora
de la mateixa
manera,
és
a
dir, del
nord-oest al sud-est,
і
es marquen
amb
els
números a partir
de l I (a l extrem nord-oest)
fins
a
N
(a l extrem sud-oest). La
definíció
completa
dels
topònims a
YÍndex
es
presenta d aquesta forma: el
nom de
l illa
investigada,
co és, Murter
(MU), el simbol
del
sector
(A, B, C,
etc.), el número
del
toponim
en cada sector
(I-N),
la forma
toponímica
(ex.
Prišnjak), l abreviatura
del
pöble
en que es va realitzar l enquesta,
i el tipus
de
referent
acompanyat de la
descripció
de la
információ
de l enquestat sobre el
referent,
si n hi ha.
Els
mapes toponomàstics elaborats
per K.
Juran, així
com els
topònims
Uistats, es divideixen
segons el mateix nombre de
sectors (A-M). Els
números que contenen representen
els
topònims, del
nord-oest al sud-est. L objectiu
dels
mapes és situar cada topònim
en
l espai, atès
que el coneixement
de la forma
toponímica
sovint és
insuficient
per
comprendre
completament aquest
camp
d estudi
і
tots els
objectius,
que
no
són exclusivament
linguistics.
L index
alfabetic
dels
topònims
contemporanis
s estructura en dues columnes. A la primera
hi
trobem, ordenats alfabèticament, el conjunt de
topònims
confirmais a les enquestes,
mentre
que a la
segona
hi consta
la
identificació alfanumèrica
dels
topònims
del Corpus
і
dels Mapes
Toponomàstics.
Aquesta estructura facilita la recerca
dels
topònims
tant en el Corpus
com
en
els
Mapes.
A més de la llista de
topònims
contemporanis
i la presentado
cartogràfica,
s ha
tractat tot el
material
toponomàstic
i historie disponible,
començant
per
les dades cartogràfiques
і
d arxiu. La
metodologia utilitzada per presentar
el material a
la monografia
ja es
va descriure detalladament
als
volums anteriors (illes de
Pasman
i Ugljan),
per la
qual
cosa no
en
farem esment.
Del
material
З56
toponomàstic d arxiu
і
cadastre
es va
encarregar
К.
Juran,
mentre
que del material
cartografie ho
van fer M.
Kozličić i J. Faričić.
En el
seu
trebali
Les parles de
ľilla
de Murter E. Juraga
descriu
і
exemplifica
les quatre parles
locals
(Murter, Betina,
Jezera i
Tisno), així com
també les diferencies existents. Aqüestes diferencies
són
en gran mesura
fonològiques.
En aqüestes parles és característica
l existència d un sol
fonema
lil,
a diferencia
del
croat
estàndard; la substitució
total
del fonema
lil
per
/h/ a
Murter, la substitució
parcial
a Betina
і
inexistent
a
Jezera
і
Tisno;
la
nasalització
de les
vocals
a
Jezera;
la
despalatalització
del fonema
/lj/
a
Murter
і
Betina;
la conservació del
grup consonantic
/čr/;
la conservació del plural
-ah
{na Modravah), etc. Encara que sota la influencia
de les parles
continentals
s han perdut
molts
trets,
aqüestes
parles
són fonamentalment
txacavianes.
En
el seu
trebali
Lèxic de la
toponímia
de Murter, A.
Jurić
analitza les caractéristiques formais
і
sémantiques
del
lèxic
toponimic
de la
regió investigada.
A la primera part, l autor sistematitza el
material
segons
els
eriteris
del
contingut lèxic
і
del
contingut
específicament
toponimic
dels
topònims.
Tot
fent
servir la metodologia
tradicional
d anàlisi semàntica
en
toponomàstica, l autor divideix
els
topònims segons
els principals camps semantics. A la segona part, sistematitza el material segons
el criteri
funcional,
analitza
les relacions entre
els
noms
comuns
і
els
noms
propis,
així
com els
hipertopònims
і
els
microtopònims,
і
subratUa la metaforicitat
en
la
toponímia
com
un
model especial
de denominació. Finalment ofereix un seguit de
noves propostes
etimològiques.
La monografia
es clou amb l article de
N.
Vuletić,
Problèmes
de
Vantiga
toponímia
romànica a
Murter,
en
què l autor
argumenta
l absència de topònims dalmàtics a
ľilla
de Murter. Segons l autor,
el motiu rau
en el fet
que
ľilla
no es
va
poblar
fins a finals
del
s.
XIV,
і
per això
els
contactes
entre els
parlants
del
romanç
і
els croats foren molt
escassos. Encara que
els primers
topònims documentais
de Murter
són,
gairebé
sense
excepció,
croats,
això
no vol
dir
que
no hi hagués topònims romànics,
ni d altres anteriors a la colonització romana. Al
final,
l autor analitza etimològicament
els
topònims:
Butina,
Čerigul, Drmun, Hripe, Jandrina Punta, Jersan/Jarsan, Jarta, Makirina, Murter, Murtar,
Puţine,
Soline i Srimač.
Traducció
al cátala
de Pau
Sanchis
і
Ferrer
і
Roser
Soler Pierà
357
|
any_adam_object | 1 |
building | Verbundindex |
bvnumber | BV037284622 |
classification_rvk | KV 2868 |
ctrlnum | (OCoLC)711864167 (DE-599)BVBBV037284622 |
discipline | Slavistik |
format | Book |
fullrecord | <?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><collection xmlns="http://www.loc.gov/MARC21/slim"><record><leader>01920nam a2200421 cb4500</leader><controlfield tag="001">BV037284622</controlfield><controlfield tag="003">DE-604</controlfield><controlfield tag="005">20111107 </controlfield><controlfield tag="007">t</controlfield><controlfield tag="008">110316s2010 abd| |||| 00||| hrv d</controlfield><datafield tag="020" ind1=" " ind2=" "><subfield code="a">9789537237271</subfield><subfield code="9">978-953-7237-27-1</subfield></datafield><datafield tag="020" ind1=" " ind2=" "><subfield code="z">9789537237721</subfield><subfield code="9">978-953-7237-72-1</subfield></datafield><datafield tag="035" ind1=" " ind2=" "><subfield code="a">(OCoLC)711864167</subfield></datafield><datafield tag="035" ind1=" " ind2=" "><subfield code="a">(DE-599)BVBBV037284622</subfield></datafield><datafield tag="040" ind1=" " ind2=" "><subfield code="a">DE-604</subfield><subfield code="b">ger</subfield><subfield code="e">rakwb</subfield></datafield><datafield tag="041" ind1="0" ind2=" "><subfield code="a">hrv</subfield></datafield><datafield tag="049" ind1=" " ind2=" "><subfield code="a">DE-355</subfield><subfield code="a">DE-12</subfield></datafield><datafield tag="084" ind1=" " ind2=" "><subfield code="a">KV 2868</subfield><subfield code="0">(DE-625)86222:</subfield><subfield code="2">rvk</subfield></datafield><datafield tag="084" ind1=" " ind2=" "><subfield code="a">7,41</subfield><subfield code="2">ssgn</subfield></datafield><datafield tag="245" ind1="1" ind2="0"><subfield code="a">Toponimija otoka Murtera</subfield><subfield code="c">[glavni urednik: Vladimir Skračić]</subfield></datafield><datafield tag="264" ind1=" " ind2="1"><subfield code="a">Zadar</subfield><subfield code="b">Sveučilište, Centar za Jadranska Onomastička Istraživanja</subfield><subfield code="c">2010</subfield></datafield><datafield tag="300" ind1=" " ind2=" "><subfield code="a">357 S.</subfield><subfield code="b">Ill., Kt., graph. Darst.</subfield></datafield><datafield tag="336" ind1=" " ind2=" "><subfield code="b">txt</subfield><subfield code="2">rdacontent</subfield></datafield><datafield tag="337" ind1=" " ind2=" "><subfield code="b">n</subfield><subfield code="2">rdamedia</subfield></datafield><datafield tag="338" ind1=" " ind2=" "><subfield code="b">nc</subfield><subfield code="2">rdacarrier</subfield></datafield><datafield tag="490" ind1="1" ind2=" "><subfield code="a">Biblioteka Onomastica Adriatica</subfield><subfield code="v">4</subfield></datafield><datafield tag="500" ind1=" " ind2=" "><subfield code="a">Zsfassung in engl., franz., ital., katalan. und span. Sprache u.d.T.: Toponyny of the island of Murter ...</subfield></datafield><datafield tag="650" ind1="0" ind2="7"><subfield code="a">Ortsnamenkunde</subfield><subfield code="0">(DE-588)4172891-9</subfield><subfield code="2">gnd</subfield><subfield code="9">rswk-swf</subfield></datafield><datafield tag="651" ind1=" " ind2="7"><subfield code="a">Murter</subfield><subfield code="0">(DE-588)4115242-6</subfield><subfield code="2">gnd</subfield><subfield code="9">rswk-swf</subfield></datafield><datafield tag="689" ind1="0" ind2="0"><subfield code="a">Murter</subfield><subfield code="0">(DE-588)4115242-6</subfield><subfield code="D">g</subfield></datafield><datafield tag="689" ind1="0" ind2="1"><subfield code="a">Ortsnamenkunde</subfield><subfield code="0">(DE-588)4172891-9</subfield><subfield code="D">s</subfield></datafield><datafield tag="689" ind1="0" ind2=" "><subfield code="5">DE-604</subfield></datafield><datafield tag="700" ind1="1" ind2=" "><subfield code="a">Skračić, Vladimir</subfield><subfield code="e">Sonstige</subfield><subfield code="4">oth</subfield></datafield><datafield tag="830" ind1=" " ind2="0"><subfield code="a">Biblioteka Onomastica Adriatica</subfield><subfield code="v">4</subfield><subfield code="w">(DE-604)BV036084228</subfield><subfield code="9">4</subfield></datafield><datafield tag="856" ind1="4" ind2="2"><subfield code="m">Digitalisierung UB Regensburg</subfield><subfield code="q">application/pdf</subfield><subfield code="u">http://bvbr.bib-bvb.de:8991/F?func=service&doc_library=BVB01&local_base=BVB01&doc_number=021197345&sequence=000002&line_number=0001&func_code=DB_RECORDS&service_type=MEDIA</subfield><subfield code="3">Inhaltsverzeichnis</subfield></datafield><datafield tag="856" ind1="4" ind2="2"><subfield code="m">Digitalisierung BSB Muenchen 2</subfield><subfield code="q">application/pdf</subfield><subfield code="u">http://bvbr.bib-bvb.de:8991/F?func=service&doc_library=BVB01&local_base=BVB01&doc_number=021197345&sequence=000004&line_number=0002&func_code=DB_RECORDS&service_type=MEDIA</subfield><subfield code="3">Abstract</subfield></datafield><datafield tag="940" ind1="1" ind2=" "><subfield code="n">oe</subfield></datafield><datafield tag="999" ind1=" " ind2=" "><subfield code="a">oai:aleph.bib-bvb.de:BVB01-021197345</subfield></datafield></record></collection> |
geographic | Murter (DE-588)4115242-6 gnd |
geographic_facet | Murter |
id | DE-604.BV037284622 |
illustrated | Illustrated |
indexdate | 2024-07-09T22:55:15Z |
institution | BVB |
isbn | 9789537237271 |
language | Croatian |
oai_aleph_id | oai:aleph.bib-bvb.de:BVB01-021197345 |
oclc_num | 711864167 |
open_access_boolean | |
owner | DE-355 DE-BY-UBR DE-12 |
owner_facet | DE-355 DE-BY-UBR DE-12 |
physical | 357 S. Ill., Kt., graph. Darst. |
publishDate | 2010 |
publishDateSearch | 2010 |
publishDateSort | 2010 |
publisher | Sveučilište, Centar za Jadranska Onomastička Istraživanja |
record_format | marc |
series | Biblioteka Onomastica Adriatica |
series2 | Biblioteka Onomastica Adriatica |
spelling | Toponimija otoka Murtera [glavni urednik: Vladimir Skračić] Zadar Sveučilište, Centar za Jadranska Onomastička Istraživanja 2010 357 S. Ill., Kt., graph. Darst. txt rdacontent n rdamedia nc rdacarrier Biblioteka Onomastica Adriatica 4 Zsfassung in engl., franz., ital., katalan. und span. Sprache u.d.T.: Toponyny of the island of Murter ... Ortsnamenkunde (DE-588)4172891-9 gnd rswk-swf Murter (DE-588)4115242-6 gnd rswk-swf Murter (DE-588)4115242-6 g Ortsnamenkunde (DE-588)4172891-9 s DE-604 Skračić, Vladimir Sonstige oth Biblioteka Onomastica Adriatica 4 (DE-604)BV036084228 4 Digitalisierung UB Regensburg application/pdf http://bvbr.bib-bvb.de:8991/F?func=service&doc_library=BVB01&local_base=BVB01&doc_number=021197345&sequence=000002&line_number=0001&func_code=DB_RECORDS&service_type=MEDIA Inhaltsverzeichnis Digitalisierung BSB Muenchen 2 application/pdf http://bvbr.bib-bvb.de:8991/F?func=service&doc_library=BVB01&local_base=BVB01&doc_number=021197345&sequence=000004&line_number=0002&func_code=DB_RECORDS&service_type=MEDIA Abstract |
spellingShingle | Toponimija otoka Murtera Biblioteka Onomastica Adriatica Ortsnamenkunde (DE-588)4172891-9 gnd |
subject_GND | (DE-588)4172891-9 (DE-588)4115242-6 |
title | Toponimija otoka Murtera |
title_auth | Toponimija otoka Murtera |
title_exact_search | Toponimija otoka Murtera |
title_full | Toponimija otoka Murtera [glavni urednik: Vladimir Skračić] |
title_fullStr | Toponimija otoka Murtera [glavni urednik: Vladimir Skračić] |
title_full_unstemmed | Toponimija otoka Murtera [glavni urednik: Vladimir Skračić] |
title_short | Toponimija otoka Murtera |
title_sort | toponimija otoka murtera |
topic | Ortsnamenkunde (DE-588)4172891-9 gnd |
topic_facet | Ortsnamenkunde Murter |
url | http://bvbr.bib-bvb.de:8991/F?func=service&doc_library=BVB01&local_base=BVB01&doc_number=021197345&sequence=000002&line_number=0001&func_code=DB_RECORDS&service_type=MEDIA http://bvbr.bib-bvb.de:8991/F?func=service&doc_library=BVB01&local_base=BVB01&doc_number=021197345&sequence=000004&line_number=0002&func_code=DB_RECORDS&service_type=MEDIA |
volume_link | (DE-604)BV036084228 |
work_keys_str_mv | AT skracicvladimir toponimijaotokamurtera |